Vaig a ser sincera, si dic que no m'ha costat escriure aquest text mentiré, de fet, és la quarta vegada que el redacte, després d'haver-me ficat al llit ahir a les tres i mitja de la matinada. I a banda estic redactant en català jo que sóc castellana parlant, imagineu-vos de qui és la idea.. Només he dormit quatre hores, perquè després he hagut de alçar-me per anar a l'institut, i en arribar, una altra vegada a l'ordinador, a treballar amb l'Obrim una finestra al món, com autèntics periodistes, això sí, ocasionals.
La veritat és que està sent un bon matí, ple de rialles, i saturació massiva de paraules que pretenen dir molt, encara que s'esborren una i altra vegada, i per tant les he de tornar a escriure, no ens rendirem, seguirem lluitant.. perquè com és per una bona causa ningú patirà.
Hem vingut, fins i tot, a escriure les cròniques del dia de la trobada en Almoradí, i a mirar les últimes coses per a la trobada de La Romana on crec que ho passarem molt bé, sempre es bo compartir amb qualsevol persona moments, siguen com siguen, bons o dolents, perquè després de tot, som els moments que vivim, bons o dolents, aprenem de cada cosa que ens passa, i si som totes aquestes coses es perquè, de veritat, som alguna cosa més que sols gent, que matèria i res més, som moltes coses, som persones que volem viure, que volem i dissenyem un món millor dins de les nostres petites aportacions personals i grans aportacions grupals, perquè després de tot, som vida col·lectiva, som somnis, som vius.
I totes aquestes coses que redacte, de forma ja quasi automàtica, fan que puguem i vulguem ser part d'este projecte de forma activa.
Marina Muñoz, 3º ESO.
Azud de Alfeitamí.
Dibujo: José Antonio Espinosa. IES Azud de Alfeitamí
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada