No és un joc

No és un joc

Reflexions de l'IES Sant Just Desvern

Nosaltres som molt privilegiats:

Aquells nens i nenes de països del tercer món no tenien drets, no tenien salut, no tenien importància... NO VIVIEN LA VIDA.

Aquest fet no pot ser, es impensable que en gran part del món, la gent visqui la mar de bé i que en altres parts no tinguin ni recursos per les necessitats bàsiques. Per exemple, els nens havien de treballar! Per poder menjar, tenir una casa, roba escassa... havien de treballar! Si, però no era un simple treball, era un treball molt dur i amb condicions extremes per infants. No entenc com països, continents, grans governs... puguin deixar que passin aquestes coses! Hauríem de millorar i ajudar a aquests països. Per exemple, en comptes de pagar uns impostos per millorar ciutats que ja són riques, destinar-los al tercer món. Hauria de ser un impost per tota la unió europea i EUA i altres països sense tants problemes econòmics. D'acord, molt bé, estem amb crisi econòmica des de ja fa bastant temps, però ells ho estan desde tota la vida! No reben recursos, per a la gent ells no compten, no els tenen a la seva ment.

Toni Ejarque ( 2º ESO C)

Nosotros somos muy privilegiados: por tener un sitio donde estudiar dignamente, por no trabajar, por tener padres que nos compran todo lo que queremos. Por tener un sitio donde vivir dignamente,por tener comida y más cosas que no necesitamos.

Al contrario de esos niños que tienen que levantarse muy temprano , para poder ir a trabajar y poder tener dinero ( muy poco) y así poder comer ,y con el pensamiento de que algún día tendrán un futuro mejor. Después de salir de trabajar , algunos niños van al colegio, que para ellos es un privilegio poder ir a estudiar. Nosotros nos quejamos porque no queremos estudiar , eso pasa porque los padres nos dan todos los caprichos que queremos, pero no nos damos cuenta de que hay niños que están sufriendo porque no tienen un sitio donde vivir, ni ninguna alimentacion.

Carla Pizarro (2º ESO C)

Nosaltres som molt privilegiats

El que més em va impactar de l'explotació dels nens va ser que començaven a treballar amb 3 o 4 anys alguns, feien feines molt dures. Els seus horaris eren des de molt d'hora del matí fins al migdia, després de dinar tornaven, continuaven treballant i després anaven a l' escola.

Un dels casos en que treballaven nens era que recollien mol·luscs de una “concha” sense sabates i només amb un guant a una mà, es podien clavar tot el que hi havia al terra com branques dels arbres, vidres...També els podien picar alguns insectes o fer mal alguns petits animals, era molt fàcil que agafessin malalties.

Un altre cas en que treballaven nens era a l'abocador, on descarregaven les deixalles, amb uns pals llargs amb un ganxo a les puntes desfeien, trencaven les bosses de deixalles i agafaven el que necessitaven. Aquests nens tampoc portaven sabates ni res, era molt probable que es tallessin, podien agafar molts virus també.

És una vida molt dura, però ells continuen per què han de sobreviure.

Meritxell Giner (2º ESO C)

Nosaltres som molt privilegiats