Julia Minaya (2º d’ESO – C.V. de Galego)
Aquí vai o poema que fixen despois de visitar a exposición.
PAISOS SENSE FORTUNA
Tots junts són com un país
ple de cultura i ...
de gent trista i feliç
buscant recursos sense parar,
ja que no són fàcils de trobar.
Ells només viuen,
no demanen res
es conformen amb el poc que tenen.
Tampoc gosen rendir-se,
allà tot és una lluita sense fre.
Sembla mentida,
tot i patir i patir,
sempre conserven el que més volen,
la unió i els somriures
que tenen tant valor com la vida sencera.
GALEGO
Os alumnos de galego visitamos a exposición “Abramos unha fiestra ao mundo”, que nos explica moitos dos problemas que ten a terra. Amosa que a maioría son culpa dos seres humanos e convídanos a facer algunha cousa para mellorar o mundo en xeral. Fala sobre a contaminación, a pobreza… A min ocorréuseme este poema despois de contemplar o mural de “El Sahara”.
Julia Nash (2º de ESO)
EL SAHARA
En mig d’un desert
hi ha un poblet
de sorra cobert,
per tot arreu.
Pobre és la gent,
no tenen diners,
però amb un tros de pa,
tothom van fent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada