Obrim una finestra al món está en El Pinós

Enguany ha sigut un any ple de sorpreses, ple d’emocions i ple d’il·lusions, que bona part dels nostres alumnes han pogut viure. El projecte d’ Obrim una finestra al món ha despertat en els nostres xiquets, adolescents i en alguns dels nostres companys de treball, les ganes de compartir, d’expressar sentiments i de mostrar la il·lusió de lluitar per un món més just,
Des del moment que Jose, el motor d’aquest projecte, va arribar al nostre institut, poguérem comprovar que esta xiqueta no venia a complir el seu horari de classes sense més. Venia amb idees, amb ganes de mostrar a la gent altres realitats, despertar conciències i fer sentir que podem fer alguna coseta entre tots. Eixa és una de les principals virtuts, tant del projecte com de la persona que ens portà la idea : que no es queda només en el missatge negatiu de com d’injust és el món, sinó que es fa més incidència en el fet que podem fer moltes coses, s’insistix en la idea que entre tots podem millorar totes eixes injustícies. I en aquest punt és on creguem que radica la força d’aquest projecte, en la capacitat de despertar idees i compromissos amb la il·lusió de que, amb només un poquet de la nostra part, podem contribuir a la millora del nostre planeta i la gent que hi habita.
Com Jose havia viatjat de cooperant un parell de vegades a païssos com Nicaragua o Bolívia, coneixia altres realitats diferents a la nostra, i es va omplir amb el mode de vida de la gent d’aquells llocs llunyans. Molt al contrari de tornar amb decepció per comprovar algunes injustícies existents, la nostra companya va vindre amb alegria per tot el que havia conegut, amb un gran respecte pels estils de vida d’altres llocs i amb unes ganes bojes de lluitar contra la pobreça extrema i les desigualtats que ella mateixa havia apreciat de primera mà.
Amb tot açò a l’esquena, Jose va aparéixer a l’institut amb una idea al cap, i ràpidament va començar a posar-la en pràctica. Primer van ser algunes fotos dels seus viatjes i d’altres companys, penjats en un blog, així com alguns comentaris i reflexions de companys seus de cooperació, de professors d’altres instituts i de tots aquells que tenien coneixement de l’existència d’aquest nou espai de reflexió. Ja des del principi el nom enganxava. Fruit d’una foto seua en la qual apareixen tres xiquets aguaitats des del carrer a una finestra (foto que es troba al blog), la nostra companya va pensar en el suggerent nom que tots ja coneguem. Ràpidament es va fer publicitat, tant al departament com a la resta de l’institut, de manera que tot aquell que volguera participar podia compartir una reflexió, proposar una idea o senzillament parlar del projecte amb altres coneguts. Era evident que aquestos tipus de projectes, on es reflexiona sobre la injustícies i les desigualtats i es plantejen solucions, contribuïxen de manera molt directa en la formació global dels alumnes. Per tant, es va proposar ràpidament als alumnes dels diferents grups la possibilitat de participar del projecte. Inicialment es demanava algun dibuixet, alguna poesia, algun comentari......
Però és el que té la joventut. Un poquet d’espenta, una xicoteta il·lusió que es desperte i l’huracà s’allibera amb una força imparable. Encara em recorde del primer dibuix que vaig vore penjat. Eren unes sabates dibuixades en un fons que representava la sabana, i eixes sabates estaven dibuixades amb motius de rajes de zebres. El missatge era clar, i havia sorgit de la ment d’una xiqueta, que tenia il·lusió i ganes per participar en un projecte global que poguera despertar conciències. Sentir que es forma part d’un projecte, d’una idea més gran, desperta moltes ganes en tots estos jóvens. Eixe va ser un dels primers. Però no es va tardar es anar omplint el blog, quasi diàriament, amb nous dibuixos, poesies visuals, comentaris i inclús vídeos. Per supost, el treball incansable de Jose va ser deicissiu per tal que aquesta idea continuara creixent, ja que era necessari anar penjant tots els treballs dels alumnes, així com anar contactant, de totes les maneres possibles, amb altres companys d’altres instituts, els quals anaven difonent la idea entre els seus companys i alumnes.
En poques setmanes, hi participaven més de deu centres, amb els seus dibuixos, comentaris, vídeos i fotos. El blog anava creixent, la idea, i la il·lusió amb què havia nascut, anava apropant-se a més i més gent, i això encara despertava més interès i més ganes en la nostra lluitadora companya. Açò era el que faltava...........
Si ja havia sigut capaç de despertar eixa tormenta de possibilitats i il·lusions que sempre amaguen els adolescents, ara també anava a créixer encara més la seua pròpia tormenta. Sense parar, i amb el convenciment que dóna saber que el treball està donant resultats, es va proposar la idea de fer una trobada entre alguns participants, on exposar els treballs, els dibuixos i on participaren alguns cooperants i persones relacionades amb la lluita contra les desigualtats. Els principals protagonistes van ser els propis alumnes. Provinents de diferents institus, alguns alumnes van preparar, en el seu temps lliure, exposicions per a presentar en la trobada, totes elles relacionades amb la sostenibilitat, les injustícies socials, la contaminació i la proposta d’idees per aconseguir un món millor. La trobada, realitzada en novembre en Novelda, va ser, senzillament, un èxit.
En aquest punt, amb la posada en comú d’una gran quantitat de dibuixos, fotos d’altres poïssos i altres idees com escultures i banderes, ens vam trobar amb una exposició digna de museu. Per tant, el següent pas va ser mostrar esta exposició, fruit del treball conjunt de moltíssimes persones, sobre tot d’alumnes, en diferents llocs. Per tant, es va proposar que l’exposició sencera, on els dibuixos s’havien traslladat a panells plastificats amb els noms dels diferent institus, anara recorreguent, un rere l’altre, tots els inttituts participants. I així va ocórrer. Ja està acabant el viatje, però l’exposició ha viatjat per més de vint centres educatius, i en ells, tots els alumnes i professors han pogut gaudir del treball de moltes persones, han pogut reflexionar sobre els missatges donats i han pogut participar activament en el desenvolupament del projecte. Tots els centres han treballat l’exposició des de l’aula, de manera que s’ha fet partícips als alumnes d’aquest gran projecte.
És molt emocionant posar la vista enrere i comprovar com una idea pot crèixer i arribar a comprometre a tantíssimes persones, amb la il·lusió conjunta de participar en un projecte global, de posar el propi granet d’arena, de pensar que podem fer que el nostre món siga millor. És emocionant i reconfortant. I també és prou il·lusionant saber que açò no es para ací. Açò és una idea que continua, i com bé diu la pròpia Jose, açó realment és un projecte de vida, i per tant, podrà continuar indefinidament, sempre i quant hi haja una sola persona preocupada, compromesa i amb ganes de compartir les seues inquietud amb tot el qui li envolta.
En aquest projecte ha participat molta gent, molts professors han dedicat part del seu temps, han proporcionat bones idees i reflexions i han fet arribar el projecte als seus alumnes, Molts alumnes han treballat amb una dedicació incansable, sentint que açò era importat i que, inclús, arribava a omplir la seua vida. Moltíssims participants que han anat fent gran aquesta idea i que han permés l’aparició d’una espècie de ment col·lectiva que camina, des de molts punts de vista, cap a un objectiu ample i a la vegada comú. Continuarem caminant i, a l’igual que tots els participants en el projecte, espere que la finestra continue oberta. Estic segur que mai no tornarà a tancar-se.
I sí, com ja hem comentat, moltíssimes persones hi han participat, però és evident que sense el concurs d’una d’elles, res d’açò hauria sigut possible. Ha sigut necessària la col·laboració desinteressada i molt agraïda de molta gent, però en el centre de tot sempre es trobava ella. Amb el seu esforç, la seua capacitat de motivació i la seua dedicació contínua i incansable, hem aconseguit entre tots arribar a un punt del qual sentir-nos reconfortats i feliços. Per tot açò crec que parle en nom de tots si dic:

Gràcies Jose, per tot el que ens has donat !!!

CONTINUEM MIRANT PER LA FINESTRA !!

Xavi