dijous, 4 de novembre del 2010

Los niños del cable

Publicat per indraya a 20:49
Etiquetes de comentaris: ,

7 comentaris:

  1. Anònim4 de novembre del 2010, a les 21:41

    Ells sí que són valents i mai perden el seu somriure!

    Alumnes 2n ESO Ins Sant Just Desvern

    ResponElimina
  2. Anònim4 de novembre del 2010, a les 21:45

    Els nens se'ls veia amb molt d’interès per anar a l'escola. Si nosaltres haguéssim de travessar una carretera sense semàfor, ni vorera, ni... i haguéssim de tirar-nos amb una “tirolina” sense cap mena de seguretat, segur que als dos dies ja ens cansaríem i la majoria ens quedaríem dormint o veient la televisió a casa. Que valents són aquest nens i nenes!!!

    Lluna Balada, Elisabet Giner i Judit Ferrer

    ResponElimina
  3. Anònim4 de novembre del 2010, a les 21:49

    Son uns nens que per anar a l'escola cada dia han de passar per un cable amb una “tirolina” i és molt poc segura i molt, molt llarga i perillosa.
    Aquest vídeo ens ha transmès que hi ha nens al món que no tenen les mateixes oportunitats que nosaltres per anar a l'escola i malgrat això lluiten i estan motivats per aprendre.

    Mariona Pino Vilanova i Montserrat Ribes Molina

    ResponElimina
  4. Roc i Bernat4 de novembre del 2010, a les 21:54

    A Colòmbia cada dia molts nens han de posar en perill la seva vida per anar a l'escola. Per anar a aprendre s'han de lligar amb cordes i penjar-se d'un cable per travessar la vall. A l'altra banda de la muntanya està l'escola.
    Un noi de l'equip que va gravar aquest vídeo, es va posar un arnès professional que aguantava molts quilos. Els nens d'allà tenien por de que es trenqués l'arnès, perquè ells confiaven més en les cordes que utilitzaven.
    Nosaltres pensem que els polítics hauríem de pensar més en les persones pobres, en nens i nenes com aquests que tenen ganes d’aprendre a llegir i escriure, però per manca de recursos hi ha moltes persones analfabetes, especialment noies i dones.
    Roc Costa i Bernat De Paz

    ResponElimina
  5. Laura i Oscar4 de novembre del 2010, a les 21:58

    Nosaltres, sobre aquest vídeo, pensem que no es possible que uns nens de nou a sis anys hagin d'anar a l'escola travessant 800 m penjats d'una corda o alguns directament enganxats d'un company sense cap mena de seguretat i, tot i així, amb un ampli somriure.

    ResponElimina
  6. Miguel, Carlos, Joan4 de novembre del 2010, a les 22:03

    En Miguel, en Carlos i jo, en Joan, al veure aquest vídeo ens vam quedar al•lucinats. Ens va sorprendre molt que uns nens i unes nenes que no arriben als 9 anys es tirin amb una espècie de politja per un cable que fa 800 metres de llargada i 200 metres d’alçada. Això ho fan tots els dies per anar a l’escola a estudiar. A nosaltres ens va aterrar, algú hauria d’ajudar aquest nens i nenes perquè un dia la politja es podria sortir del cable i es podrien matar. Però el pitjor de tot es que no utilitzen arnés sinó unes cordes. Ens agradaria que ajudessin a aquest nens i nenes amb un autobús, un camí... ENS AGRADARIA QUE AQUEST NENS I NENES NO HAGUESSIN DE POSAR EN PERILL LA SEVA VIDA PER A PODER GAUDIR DEL DRET A L’EDUCACIÓ.
    Miguel Carrasco, Carlos Durán i Joan Bustamante
    2n ESO Ins Sant Just Desvern

    ResponElimina
  7. Laia & Carla12 de novembre del 2010, a les 9:23

    Nos hemos quedado impresionadas cuando vimos el vídeo de los chicos de cable. Es casi imposible que unos niños de esa edad estèn tan tranquilos cruzando ese cable , se juegan la vida! por ir a aprender al colegio , cosa que nosotros no harìamos o no nos arriesgarìamos a cruzar sin seguridad ese cable . Esos niños son muy fuertes y valientes.Nosotros no cruzariamos ese cable

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)