CONTES PER A UN MÓN MILLOR

Els alumnes de 4t de Diversificació de l'IES del Pinós hem treballat a classe durant la primera setmana d'octubre el conte París Dakar de l'autor Enric Larreula, extret del seu llibre Contes per a un món millor. No us contarem l'argument perquè ens agradaria que el llegíreu però sí que volem compartir amb vosaltres el que ens ha semblat i les conclusions que hem tret després de la lectura.

Alberto López i Roberto Payá:

Immail era un xic marroquí d'uns 12 anys que havia sentit dir que no molt lluny del seu poblet hi havia un zona per on passaven uns estrangers anb màquines molt sorolloses... Així que un dia va decidir anar a veure eixos estrangers.

La trobada amb l'estranger i les coses que li passen el fan feliç però al mateix temps el posen trist perquè el fan adonar-se que mai havia tingut res que fóra seu i que una cosa que per a ell valia molt per a altra persona no tenia cap valor.

Adrián Bautista i Alejandro Vidal:

El conte reflecteix la diferència econòmica que hi ha al món: un residu nostre pot ser per a la gent dels països pobres un objecte molt valuós. Ens ha agradat molt perquè és una manera més de veure la pobresa que hi ha al món i et fa reflexionar sobre les coses que llancem perquè pensem que són inútils.

Marina Cutillas:

A mi el conte m'ha agradat perquè les persones ens podem adonar de tot el que tenim i valorar-ho més perquè hi ha gent que no pot tindre res.

Meritxell Sánchez i Ana Ruvira:

El text presenta el contrast entre la pobresa i la riquesa, entre els pobles que tenen molt i els que no tenen res. Un llauna d'oli buida per a un pobre pot ser un objecte valuós (per a posar aigua, guardar dàtils...), mentre que per als rics seria un residu.

Dibuix de Sandra Alfonso