Senegal

Fotos: Carme
Disseny: Xavi Carrillo

Quan arribes al Senegal, tot t’impacta de colp!; la llum, els colors i, sobretot, la gent.
Petit país situat en la costa Atlàntica baix de Mauritània i fent frontera també amb Malí, Guinea Bissau, Guinea i, engolint un altre país encara més menut (Gàmbia), conserva encara restes de l’ocupació francesa (el francès és l’idioma oficial, comercial i el que s’ensenya a les escoles).
Amb tot el wòlof és la llengua habitual de comunicació per a la majoria de la població, al ser parlada per l’ètnia majoritària (aproximadament 1/3 de la població). Cadascuna de les nombroses ètnies disposen de llengua pròpia: els Diules, els Malinkes, els Sesers, etc.
La pell de la majoria dels seus habitants és d’un negre intens que saben contrastar magistralment amb una vestimenta molt cridanera de colors molt vius, com es pot apreciar a les fotografies.
Impacta també els bebès sempre penjant a l’esquena de les mares o de les germanes majors (moltes vegades de pocs anys més), els animals, sobretot les cabres, contínuament convivint amb increïble simbiosi amb els paratges i les persones, la preocupant brutícia dels carrers, i sobretot de les afores de les ciutats, el fort olor del peix assaonant-se al sol envoltat per milers de mosques, compartint espai amb pescadors, peixateres, xiquets jugant, cabres deambulant, venedors diversos, roba estesa, etc.
L’única via d’entrada a Dakar és un seguit de multitud de gent que viu i treballa al seu voltant a totes hores del dia i de la nit, intentant vendre la seua mercaderia, envaint l’espai teòricament reservat per al tràfic aprofitant-se de la lentitud de l’accés a la capital.
Saint Louis, antiga capital de l’Àfrica Occidental francesa conserva l’aire colonial de la seua època d’esplendor. L’antiga ciutat colonial es troba immersa en una illa al bell mig del riu Senegal que tanca frontera amb Mauritània, un oxidat i impressionant pont de l’arquitecte Gustave Eiffel (destinat, a priori, per al Danubi) connecta l’illa.
El baobab és el símbol del Senegal, arbre mític del que, entre altres coses, es diu que creix a l’inrevés. Quan perd la majoria de les fulles dóna una impressió fantasmagòrica realment bella. També, el seu buit intern va servir de tombes naturals per a l’ètnia Griot fins a la seua independència el 1960.
La illa de Gorée enfrontada a Dakar va ser un dels principals ports esclavistes de l’Àfrica Occidental , ara convertida en patrimoni de la humanitat, és un enclau obligat per als visitants.
La majoria de la població abraça la religió musulmana, però la presència religiosa a penes es nota amb contrast amb els països àrabs, això sí, si la religió permet tindre varies dones la majoria les tenen, fent que conviguen en una mateixa vivenda l’home les dones i tots els fills i filles, que de vegades, hi arriben a 30. A les aldees, a més poden conviure amb els pares de l’home , els germans, etc. Açó fa que, en ocasions, una família siga un poblat.

Carme Cabanes